Era l’any 2006 a la ciutat de Barcelona, al barri xinès, on els comerciants vivien terroritzats per la màfia local. Els mafiosos els amenaçaven amb destruir els seus negocis i matar a les seves famílies si no els pagaven una quota mensual.
Els comerciants temien denunciar aquet problema a la policia, perquè tenien por de que els mafiosos s’assabentessin i els matessin. Però un dia un dels comerciants, el propietari del restaurant, en Tomàs, va decidir plantar-los cara i posar fi a l’abús constant dels mafiosos.
El dia que el mafiosos van anar al restaurar a reclamar els diners, el Tomàs els va dir:
- No penso pagar-vos més diners, el que guanyo és meu i de la meva família! Així que ja podeu agafar la porta i marxar, no vull tornar a veure-us per el meu restaurant mai més!
Un dels mafiosos va agafar a en Tomàs pel coll i el va amenaçar dient-li:
- T’empenadiràs del que ens has dit.
I amb aquestes paraules van agafar la porta i al anar-se van donar un cop de porta que tot el restaurant tremolà.
A la nit, en arribar a casa, en Tomàs veu que hi havia massa silenci
- Dolors.... Ariadna...! On esteu?
Ningú no va contestar, i es va espantar. Va buscar-les per tota la casa, i ningú contestava als seus crits. Al pujar per les escales començà a sentir cops i gemecs que venien de l’armari de la seva habitació. Va obrir-lo corrents i trobà a la seva dona lligada i emmordassada. Va deslligar-la
- Dolors, estimada. Què hi fas aquí? Que ha passat? Qui t’ha fet això? On és la nostra filla?
En Tomàs no parava de preguntar, però la seva dona no feia més que plorar. A la fi es va calmar una mica.
- Tomàs, s’han emportat a la nostra filla. S’han emportat a l’Ariadna.
En Tomás va quedar paralitzat i no va saber què dir.
Quan reaccionà no va dubtar dues vegades, i va adonar-se que els mafiosos tenien tota la culpa d’això.
El primer que va pensar va ser en trucar a la policia, però en un segon va saber que això no era el millor, ells no la buscarien ja que molts dels policies estaven comprats pels mafiosos. Així que es ficà en el seu compte de Facebook i envià un missatge a tots els seus contactes.
“Amics, necessito la vostra ajuda.
Els mafiosos han segrestat a la meva filla. No puc denunciar això a la policia perquè sé que molts d’ells estan comprats i no la buscaran.
Ara, més que mai necessito que m’ajudeu. Qui estigui disposat a enfrontar-se a aquells desgraciats que vingui a casa meva el Dimecres 23 d’abril. Acabarem amb la seva tirania!
Gràcies.”
Tots ells van rebre el missatge, però especialment en Dani, fill d’uns amics de la família que feia molt de temps que no es veien.
Aleshores, en Daniel va decidir actuar per la seva pròpia conta, ja que des que eren petits estava enamorat de l’Ariadna i la volia salvar sigui com sigui.
En Daniel va anar a la fàbrica on tenien la guarida els mafiosos, però allà no hi havia ningú, tot estava massa tranquil. Es va endinsar a la fàbrica i trobà el despatx del cap de la màfia.
De cop i volta, l’adrenalina li pujà pel cos, estava apunt de rescatar-la, però uns passos que s’escoltaven llunyament ho van espatllar tot. S’amagà darrere d’unes capses i va veure dos homes de negre que portaven a l’Ariadna. Va veure la seva trista cara, no podia suportar que estigués així.
Va sortir de darrere de les capses i d’un cop de peu tombà un d’ells. L’altra va intentar defensar-se però en Daniel va ser molt més ràpid i li va fer un cop de puny a la cara. Els dos van quedar inconscients. En Daniel va agafar a l’Ariadna i la va abraçar. Estaven apunt de marxar, però la porta del despatx del cap es va obrir.
- Què coll fas tu aquí? Fora d’aquí ara mateix o et mataré.
Un cop de valentia va impulsar a en Daniel: agafà una barra de ferro que hi havia allà i li clavà al cor, just al costat de la rosa que portava a la solapa de la jaqueta.
En Daniel i L’Ariadna se’n van anar ràpidament amb una de les motos que hi havia aparcades davant la fàbrica. Quan van arribar a casa van adonar-se que als maletins de la moto estaven tots els diners que la màfia havia pres als comerciants.
Des d’aleshores al barri va acabar la tirania de la màfia. Els comerciants van poder viure tranquils i l’Ariadna i en Daniel van ser feliços durant molt temps.
Concurs St. Jordi CROMA. 2n cicle ESO
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada