Vet aquí, vet allà hi havia una vegada un noi que es deia Jordi. Era una mica “tiquismiquis” i li agradava una noia que es deia Marina. Tots li deien que era una princeseta perquè anava de guapa per la vida. Tant, que el seu nom d’usuari del facebook era “La Marinika Rexulona”. Cada dia s’hi connectava. Un dia, a la tarda, es va connectar i va rebre una sol·licitud d’amistat d’un noi, el Dragon Boy, que semblava molt guapo. Era ros i prim, i tenia el ulls blaus, a més era alt, com a ella li agradava. Era tan guapo que el va acceptar. Un altre dia, la Marina i el noi d’internet van parlar i li va causar bona impressió. Dragon Boy la va encantar amb les seves paraules.
Un matí que la Marina anava de pressa cap a l’”insti” se li va caure el mòbil i no se’n va adonar. Un senyor que passava al costat seu ho va veure i li va donar. Quan va arribar a l’”insti”, el “profe” encara no havia arribat. La Marina va seure a la taula, va treure l’estoig i les seves coses i li van caure tots els llapis i al ajupir-se se li va veure el tanga. “Ha, ha, ha, ha!!”. Tota la classe se’n va riure, menys el grupet dels “empollons” de la classe. En Jordi era d’aquest grupet. Estaven mirant els trucs del seu joc preferit. Un d’ells que li agradaven les armes els estava ensenyant el seu proper projecte, un invent de electrocució. … +_+
A l’hora de sortir de classe a la Marina, li venien de gust uns caramels i com que de camí a casa seva hi havia una botiga de llaminadures va parar a comprar-ne. Quan va anar a pagar-les va veure que li faltaven diners i no sabia que fer. Llavors el mateix senyor que li havia recollit el mòbil estava allà li va dir:
-Vols que et deixi 25 cèntims ?
-Sí bé d’acord...
-Aquí tens maca.
-Gracies ^_^ Ai, tu vas ser el que hem va recollir el mòbil, oi? És que hem sona la teva cara...
-Si.
La va seguir fins a casa però ella no se’n va adonar. Aquest senyor es deia Manolo era un home de 50 anys, retirat, molt gras, com una vaca amb pèls per tot arreu i que vivia amb la seva mare de 80 anys. Cansat d’esperar si sortia la Marina, va anar cap a casa seva. Va encendre l’ordinador, la Marina estava connectada i el Manolo es va quedar “xatejant” amb ella.
Dragon Boy: Vols kedar?¿
La Marinika Rexulona: val, k magradaria coneixet ;)
JA QUE EL DRAGON BOY ERA, EN REALITAT, EL MANOLO!!!! 0_o
Van decidir que es veurien l’endemà que era dissabte a una placeta que estava a les afores i que tothom en deia “la plaça dels fantasmes”. La Marina estava molt emocionada. Es va tirar tota la tarda triant què es posaria i va publicar al facebook: “Demà a la tarda amb Dragon Boy a la plaça dels fantasmes”. L’endemà a l’hora de la cita, la Marina va ser puntual però el Manolo ja era allà esperant, amagat i de sobte va sortir de darrere uns matolls i la va atrapar per les espatlles i li va posar un mocador xop de cloroform a la cara.
Al vespre havien quedat els de la colla del Jordi, el flipat de les armes els va ensenyar el seu invent elèctric que ja havia acabat de fabricar. L’aparell era una mena de comandament que apuntaves cap a un objectiu i en sortia una descarrega de poc voltatge. Es feia tard i en veure que la Marina no apareixia es van començar a preocupar. La van trucar i no agafava el mòbil. Com que no sabien qui era el noi amb el que havia quedat la Marina van sospitar d’ell. El Jordi que era un crack de la informàtica va “hackejar” el compte del Dragon Boy i va esbrinar on vivia.
- Crec que necessitaré el teu invent, deixa-me’l! - Va dir en Jordi tot valent per l’adrenalina.
El Jordi va agafar la bici i va anar corrents al carrer. Quan va arribar a casa del Dragon Boy estava esgotat. Va observar l’edifici i va trobar unes escaletes a la part del darrera. Com que no hi arribava va empènyer un contenidor de les escombraries i el va posar a sota. Va pujar fins al cinquè pis i va mirar per la finestra. - Que estrany, no hi ha ningú. Va anar a mirar a una altra finestra i va veure com el Manolo agafava la Marina, que estava lligada de mans i peus i se l’enduia al àtic. Va provar de veure si estava oberta la finestra. Mirant de no fer soroll va entrar, va mirar per totes les habitacions i en una habitació va trobar a la mare d’en Manolo mig agonitzant que al veure’l va dir:
-Que fas aquí noi!!!!
-Shhhh- li va fer el Jordi.
Des de l’àtic, el Manolo va cridar: -Què passa, mare? Ara vinc. El Jordi ràpidament va anar a amagar-se. El Manolo va baixar i mentre entrava a l’habitació de la seva mare el Jordi va pujar a rescatar a la Marina.
-Shhh Marina no cridis.
- Que fas aqui Jordi?
-No hi ha temps per explicacions. Va marxem!
Van sortir sigil·losament de l’habitació, però... es van trobar amb el Manolo just davant seu. De cop el Jordi va treure de la butxaca l’invent del seu amic i li va fer una descàrrega al Manolo que va caure. Van sortir corrent de l’apartament. Un cop al carrer, van pujar tots dos a la bici del Jordi. El Jordi va mirar cap enrere per si els seguia el Manolo, va perdre l’equilibri i va xocar amb una paradeta de venta de roses ambulant. Van caure al terra.
-Estas bé, Marina?
-Si.
El Jordi va agafar una rosa i li va donar.
Dragon Boy. 1r cicle.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada